No sé d'ordinadors més enllà del famós "nivell d'usuari"; no tinc cursets reconeguts ni cap paper que acrediti les hores que he passat davant d'aquesta màquina aprenent, explorant o senzillament passant estones perdudes. I malgrat tot, sóc conscient que se'm fa certament difícil viure sense ell. Per lleure o per feina, em permet estar "connectada" amb allò que m'interessa.
Fa uns anys, a la universitat, vaig tenir un professor de noves tecnologies aplicades a l'educació que em va obrir els ulls davant la necessitat de treballar la competència digital en els mestres (nous i no tan nous). Malauradament, aquesta necessitat va lligada a una realitat preocupant: pocs mestres entenen aquesta formació com un imperatiu moral, inherent a la seva tasca. Jordi Adell, aquell professor, em va fer reflexionar i plantejar-me quina classe de mestra volia anar esdevenint al llarg de la meva vida.
Amb el temps he posat en pràctica molts dels consells d'en Jordi i el tinc molt present en les discussions acalorades envers aquest tema. També he après que cal ser constant en l'aprenentatge, sobretot en aquest. Les noves tecnologies avancen a un ritme vertiginós i cal refrescar continuament els coneixements. Per sort, professionals com Ramon Barlam o Carme Barba ens fan aquesta part de la feina més fàcil.
Aquest curs sóc coordinadora d'informàtica (crec que més per ignorància que per coneixements) i les hores compartides amb l'ordinador van augmentant a mesura que transcorren els mesos. Continuant amb la meva bona sort, compte amb un "profe" de primera. En Toni Serrano ens prepara seminaris interessantíssims amb formació, informació i experiències compartides, que ens ajuden a transmetre als claustres aquest esperit compromés amb oferir als alumnes les màximes oportunitats.
Per això, esperava amb gran expectativa la sessió d'en Josep i he de dir que no m'ha deixat indiferent. Tots aquests professionals comparteixen la passió per les noves tecnologies i per l'ensenyament. D'aquesta combinació no podia sorgir res millor: estones de formació on el més important és la convicció d'ajudar a altres mestres per què entrin en aquesta roda. Utilitzant la idea del llibre d'Eva Bach i Pere Darder, ens sedueixen a partir de la seva pròpia seducció, transmetent-nos el gaudi en la seva feina. és la principal idea amb què em quedo d'aquesta sessió: la sensació d'anar pel bon camí, i la tranquilitat de no estar sola en aquest viatge.
Penso que un mestre amb inquietuds explora continuament noves vessants, ja siguin a nivell teòric, metodològic o, com és el cas, digital. La riquesa del seu esforç és el gran ventall de recursos de què disposa per enfrontar dificultats, reptes o incerteses. Un mestre que necessita cercar nous camins no es conforma amb aplicar el que ha après, sinó que intenta noves construccions agafant de cada idea allò que li genera més entusiasme. I quan el context canvia, torna a plantejar-se noves carències, explora noves vessants i es prepara per a nous reptes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario